UN GATO TIENE MÁS DE SIETE VIDAS ?

REPRODUÏM LA DESCRIPCIÓ D'UN ADVOCAT MOLT PECULIAR

--- L'algutzir el va deixar amb dos soldats i llavors l'Andreu va reacionar, eh, eh! però és que us heu tornat bojos?, i els dos soldats miraven cap a la paret, va parir, aquestes guàrdies a l'Audiència són les més cabrones perquè veus carn de força. I quan l'Andreu els anava a preguntar perquè no em dieu res, es va obrir la porta i entrà una pudor densa, consistent, vomitadora, de feltre brut i mulla, seguida d'un home alt i prim que tossia desagradablement i que vestia, a la manera antiga, un abric de feltre xop de la pluja que feia una hora que queia sobre Barcelona. No es va treure el barret de tricorni que cobria la seva perruca calestercer una mica arnada. El seu aire, tot i ser ells on eren,. Era absurdament anacrònic. Duia una cartera voluminosa que va deixar damunt de la taula i parlava amb aire cansat. Semblava que la pudor del feltre humit no l'atribolava gaire. Fins i tot es permetia de fer pujar els mocs cap amunt amb un sorollet fastigós.

1.- Qualifica el personatge de la descripció fent servir únicament quatre o cinc adjectius, segons la impressió que te n'has fet.

          --------- Fastigós desagradable  ranci   repugnant.

2.- Fixa't en els trets amb què es caracteritza el personatge; amb quins sentits es perceben ?

       ---------- Amb la vista olfat (pudors)  l'oïda ( sorollet dels  mocs).

3.-En quina època es deu situar la història ? què t'ho  fa pensar ?

    --------  Porta una perruca carlestercer-----època segle XVIII.

4.- Completa aquesta descripció amb verbs :

············· La noia que va arribar, afirma Pereira, ( duia/ portava ) un barret de punt. Era bellíssima, de carnació clara, amb els ulls verds i els braços tornejats. (Duia/Portava) un vestit amb tirants que (s'encreuaven) rere l'esquena i que li ( ressaltaven / remarcaven / feien ) les espatlles suaus i ben escairades.

5.-Omple els buits d'aquest text amb les expressions que et donem:un punt, un pèl, una rastellera, alt com un sant pau, castanya,

·········Ell és gros, alt com un sant Pau, encongeix un  punt/ un pèl     les espatlles (batle). Cap avall li apunta un nas abundant, damunt la boca que somriu sovint, i riu, també, ensenyant aleshores   una rastellera        de dents magnífiques. Però més que la  cara, més que estar cepat i l'altura, són els moviments que fan conèixer el Josep, també d'esquena. Tal com camina ,   un punt / un pèl        gansoner, sense soroll, els braços maldrestres quan van lliures.